domingo, 13 de noviembre de 2011

Ara el cel plora totes les pérdues, aquest mes és nomès  per recordar-ho, deixar-li assaborir el sabor salat de la mar i que totes les seues llàgrimes puguen ser sentides per tots aquells cants baix la plutja.


No obstant això els carrers s'impregnen de noves sensacions que es trovaben amagades al fons de ciutats velles massa abillades qué un dia van ser dames que furtaven, com lladres massa adinerats que s'adonen del que fan, però no poden ,sino, fer-lo sense voler, inconscientment  cors despitats, i, a contracor, perdonem tot el mal que s'ha fet amb les baralles sense sentit i m'obligue a dir-te, a recitar-te , que, encara que no pugues dir-me on vas amagar el nostre amor el aroma a roses d'abril ploura sempre fins al despertar del meus somnis.


No hay comentarios:

Publicar un comentario